l’Habitatge Desocupat a Andorra: El Nou Escenari Impositiu

En els darrers anys, Andorra ha experimentat un increment notable en la demanda d’habitatges, especialment arran de l’arribada de nous residents amb alt poder adquisitiu i l’interès d’inversors internacionals. Aquesta pressió sobre el mercat immobiliari ha generat dificultats d'accés a l’habitatge habitual per part dels residents locals. Davant aquesta situació, el Govern andorrà ha aprovat una mesura fiscal específica: l’Impost sobre les Vivendes Buides (IHB).

Analitzem en detall la naturalesa, objectius, estructura legal i implicacions d’aquest nou impost, així com les seves possibles conseqüències econòmiques i socials a mitjà i llarg termini.

Context i justificació de l'IHB

El mercat immobiliari andorrà es troba en un moment de forta tensió. L’escassa oferta de lloguer, sumada a la pressió especulativa i al manteniment d’immobles desocupats amb finalitats d’inversió, ha provocat una pujada sostinguda dels preus. En aquest context, el Govern ha decidit promoure l’ús efectiu dels habitatges disponibles com a mesura per combatre la crisi d’habitatge.

L’IHB neix, doncs, com un instrument de política pública per incentivar la mobilització de vivendes buides cap al mercat de lloguer o venda. A més, respon a criteris de justícia fiscal: gravar aquells que mantenen recursos infrautilitzats en un moment de necessitat col·lectiva.

Definició i base legal de l’impost

L’Impost sobre les Vivendes Buides és un tribut creat per la Llei de Mesures Urgents en Matèria d’Habitatge, aprovada pel Consell General d’Andorra. Es tracta d’un impost de caràcter anual que recau sobre els propietaris d’habitatges que romanen desocupats durant més de 6 mesos consecutius dins d’un període de 12 mesos naturals.

Qui ha de pagar l’IHB?
Tots aquells propietaris, persones físiques o jurídiques, amb habitatges buits registrats com a tals i que no acreditin un ús efectiu o una causa justificada d’inactivitat.

Criteris per considerar una vivenda com a “buida”

Segons la normativa vigent, es considera “buida” una vivenda que:

• No ha estat habitada de manera efectiva durant més de 180 dies l’any.

• No ha estat llogada ni ofertada de forma real i verificable al mercat de lloguer.

• No compta amb causes de força major o d’infrahabitatge que justifiquin la seva desocupació (per exemple, obres de rehabilitació, processos judicials o herències pendents).

Exempcions:

• Habitatges utilitzats com a segona residència (amb ús habitual acreditat).

• Immobles de nova construcció durant el primer any des de l’obtenció del certificat d’habitabilitat.

• Habitatges cedits temporalment a ONG o entitats socials.

Càlcul de la quota tributària

La quota es calcula sobre la base de la superfície útil de l’habitatge i una tarifa fixa determinada per trams. Aquest sistema pretén garantir la proporcionalitat entre l’impacte del gravamen i la capacitat econòmica del contribuent.

Exemple de tarifa estimada (subjecte a modificacions anuals):

• Fins a 60 m²: 10 €/m²

• De 61 a 120 m²: 15 €/m²

• Més de 120 m²: 20 €/m²

Així, un habitatge de 100 m² considerat “buit” pagaria aproximadament 1.500 € anuals.

Ús dels fons

Els ingressos provinents de l’IHB no tenen un objectiu merament recaptatori, sinó que es destinen específicament a polítiques d’habitatge públic i a programes d’ajuda al lloguer. Aquesta finalitat vinculada augmenta la legitimitat social de l’impost i reforça la seva funció redistributiva.

Impactes esperats

Positius:

• Incentivació del lloguer d’habitatges fins ara desocupats.

• Augment de l’oferta disponible al mercat, amb possibilitat de moderació dels preus.

• Generació de recursos per finançar habitatge assequible.

• Impuls a la rehabilitació i posada en valor del parc immobiliari existent.

Comparativa amb altres països

Andorra no és pionera en aquesta matèria. Estats com França, Espanya i Canadà ja compten amb figures fiscals similars per penalitzar l’habitatge buit. A Barcelona, per exemple, l’Ajuntament pot aplicar recàrrecs de fins al 150% de l’IBI per als habitatges desocupats injustificadament.

Això evidencia una tendència global a penalitzar la infrautilització dels recursos immobiliaris en contextos de tensió residencial.

Com complir amb l’Impost sobre les Vivendes Buides (IHB)?

Per tal d’evitar sancions i assegurar el compliment normatiu, els propietaris d’habitatges potencialment afectats per l’IHB han de seguir una sèrie de passos clars:

1. Verificar l’estat de l’habitatge: Comprova si el teu immoble compleix els criteris per ser considerat “buit” segons la llei.

2. Acreditar l’ús efectiu: Si l’habitatge ha estat ocupat o ofertat en lloguer, és important conservar justificants com contractes, rebuts de serveis o anuncis publicats.

3. Inscripció al registre de vivendes buides: Per complir amb aquest impost, els propietaris han d’inscriure les seves propietats en el registre de vivendes buides. Aquesta inscripció ha de realitzar-se dins dels dos mesos posteriors a que l’habitatge es consideri buit segons la normativa. Un cop completada, l’administració assigna a l’habitatge un Número d’Identificació de l’Habitatge (NIH).

4. Presentar declaració: Els subjectes passius hauran de presentar una declaració específica davant l’Administració tributària andorrana. Aquesta inclourà dades sobre la ubicació, superfície i estat d’ocupació de l’habitatge.

5. Sol·licitar exempcions si escau: En cas que existeixin causes justificades de desocupació, es pot presentar documentació per demanar l’exempció.

6. Pagament de la quota: En cas de confirmació de l’obligació tributària, caldrà abonar la quota corresponent dins els terminis establerts anualment.

Com pot ajudar-te PSF?

 Aquest és el valor afegit que PSF pot aportar:

• Anàlisi personalitzada del teu cas: Determinem si el teu habitatge està subjecte a l’impost i busquem possibles vies legals per justificar la seva desocupació.

• Gestió documental i declarativa: Ens encarreguem de preparar i presentar totes les declaracions requerides davant l’administració fiscal.

• Optimització fiscal: Et proposem estratègies per reduir la càrrega fiscal global, mitjançant la posada en valor del teu patrimoni immobiliari..

L’Impost sobre les Vivendes Buides a Andorra representa una passa rellevant cap a una fiscalitat més socialment orientada, on es busca incentivar l’ús eficient dels habitatges i garantir el dret a l’habitatge per a la població resident. La seva aplicació haurà de ser curosa, equilibrada i transparent per evitar efectes no desitjats i garantir-ne l’acceptació social.

Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a través del formulari de contacte.

L'Equip de Plus Serveis i Família