Entrades

La residència passiva, o no lucrativa, a Andorra està dirigida a aquelles persones que viuen al Principat, però no estan treballant per compte d’altri en cap de les empreses establertes allà. Es tracta de la millor manera que obtinguem un permís legal de residència sense tenir un contracte de treball al país.

La residència no lucrativa està especialment adreçada als que puguin acreditar ingressos suficients per subsistir sense una tasca i que obtinguin finançament de manera legal, ja sigui a través de pensions, fons propietats, interessos bancaris o qualsevol altre mitjà demostrable.

La residència no lucrativa (passiva) és especialment interessant per a aquelles persones que no van a romandre durant molt temps al país, ja que només t’exigeixen quedar-s’hi durant 90 dies, en lloc dels 183 que es demanen per a un altre tipus de permisos de residències. D’aquesta manera, tenim disponibilitat per estar viatjant durant gairebé tot l’any.

Més concretament, la residència passiva està dirigida a:

  • Inversors a Andorra.
  • Aquelles persones susceptibles d’interès científic, cultural o esportiu.
  • Aquells professionals i emprenedors amb projectes, de qualsevol índole, a nivell internacional.

Com veurem més endavant, per finalitzar la sol·licitud has d’estar al país i tenir més de 18 anys (en el cas dels menors, no cal ser-hi físicament). La normativa andorrana permet que, un cop aprovades les categories que hem esmentat abans, es poden intercanviar en el cas que la teva situació també canviï, això sí, complint els requisits. Això és així per mantenir les «quotes d’immigració» que el Govern emet periòdicament, evitant així una immigració descontrolada.

Requisits per obtenir la residència passiva

El 2020, les autoritats andorranes van actualitzar els requisits perquè poguéssim optar a la residència passiva al Principat. Però aquests requisits difereixen, en funció de les categories. Si la teva categoria és la d’inversor, hauries de complir els següents punts:

  • Tenir una propietat a Andorra o un contracte de lloguer.
  • Invertir en una propietat per un valor de, com a mínim, 350 000 euros o pagar aquesta quantitat en un fons bancari a Andorra.
  • Estar al país durant un temps mínim de residència de 90 dies.
  • Certificat de bona conducta.
  • Assegurança mèdica privada.
  • Certificat mèdic realitzat a Andorra.
  • Presentar que es tenen ingressos superiors a el 300% de l’salari mínim andorrà.

A més de tot això, hauràs de deixar un dipòsit de més de 50 000 euros, més 10 000 euros per persona a càrrec, a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) fins que es resolgui la residència passiva. És a dir, que parlem d’un dipòsit reemborsable, però sense interessos, sempre que inverteixis un total de 400 000 euros al país, dins dels sis mesos posteriors a la sol·licitud. Aquestes inversions estan molt detallades al web de govern andorrà, però bàsicament es refereixen a inversions immobiliàries o financeres.

Dins d’aquesta categoria, l’Administració andorrana estableix dos models, A i B. Així, els residents de la categoria A també poden formar una societat de gestió andorrana. A la pràctica és la categoria més senzilla i la seva resposta sol trigar només entre tres i vuit setmanes.

El model B és una mica més complicat, ja que et demana que facis, com a mínim, el 85% de l’activitat comercial fora de país, encara que pots donar feina a andorrans (també amb un nombre màxim). La seva gestió pot demorar entre un i tres mesos, ja que el pla comercial ha de ser avaluat per diversos departaments governamentals. Quan et donen el vistiplau, les targetes de residència s’emeten entre tres i sis setmanes després. A partir que la tinguis, ja pots començar a formalitzar l’empresa dins de Principat.

Requisits per motius científics, culturals o esportius

De tots és conegut que molts esportistes espanyols estan empadronats a Andorra, per exemple, l’extennista, Arantxa Sánchez Vicario; el tennista, Carles Moyà; els motociclistes Álex i Pol Espargaró, Jorge Lorenzo o Dani Pedrosa, entre altres. El Principat també els exigeix ​​a ells requisits i a tots aquells que vulguin la residència passiva per motius científics, culturals o esportius.

  • Passaport.
  • Certificat d’estat civil.
  • Contracte de lloguer d’habitatge o documentació de compra.
  • Justificants de les qualitats científiques culturals o esportives.
  • Conformitat d’ingressos superiors a el 300% de l’salari mínim andorrà.
  • Certificat de bona conducta.
  • Certificat mèdic realitzat a Andorra.
  • Pensió de jubilació, invalidesa o assegurança de pensió, depenent de el cas.
  • Dipòsit de més de 50 000 euros, més 10 000 euros per persona dependent, a l’INAF (Autoritat Financera Andorrana) fins que es resolgui la residència passiva.

Parlem d’un permís que ha de revisar-se i renovar-se el primer any, i després d’aquest, fer-ho cada tres anys.

Requisits per a emprenedors amb projectes internacionals i per a pensionistes

Amb aquest tipus de residència passiva, l’autoritat de el Principat atorga un permís especial per a tots aquells que vulguin obrir a Andorra una empresa però els serveis són projectats de forma internacional. Aquests serien els requisits:

  • Contracte de lloguer o compra d’habitatge a Andorra.
  • Justificació d’ingressos suficients.
  • Temps mínim de residència de 90 dies.
  • El 85% dels ingressos s’ha de generar en altres països a més d’Andorra.
  • La seu principal de l’empresa ha d’estar a Andorra.
  • Acreditació de el pla de negocis a desenvolupar.
  • Justificació de la pensió de jubilació, invalidesa o assegurança de pensió, si es donés el cas.
  • Realitzar un dipòsit de més de 50 000 euros, més 10 000 euros per persona a càrrec, a l’INAF fins que es resolgui la residència passiva.

Finalment, dir que aquest permís de residència és vàlid per dos anys i es pot renovar per dos anys més i amb una extensió de tres anys. Després de set anys, la següent renovació durarà 10 anys consecutius.

Passos a seguir per a sol·licitar la residència passiva

Gestionar la residència passiva no lucrativa a Andorra no és complicat, això sí, sempre que compleixis els requisits anteriorment citats. No obstant això, has de tenir en compte que els passos a seguir seran diferents, depenent de quina categoria estiguis sol·licitant.

Un avantatge important és que una part de la gestió pots fer-la des del teu país d’origen i després anar a el Principat només per formalitzar la teva sol·licitud i que et donin el permís de residència passiva. Com per aquesta visita encara no tindràs aquest permís, hauràs de viatjar amb un visat de turista, que et permetrà estar legalment al país durant un total de 90 dies.

Si durant aquest temps no pots finalitzar la sol·licitud per qualsevol motiu, no et quedarà més remei que tornar al teu país, demanar una nova visa i tornar a al Principat, per intentar-ho de nou.

Diferents tipus de permisos de residència a Andorra

Aproximadament, hi ha sis permisos de residència a Andorra, tot i que es poden agrupar en dues categories força diferents: l’activa i la passiva (que hem desenvolupat a el principi d’aquest article). La diferència entre ambdues radica, sobretot, en l’activitat professional que es dugui a terme. Mentre estiguis en actiu, pots sol·licitar la primera si tens un permís de treball i pots desenvolupar-hi una activitat laboral o professional. La segona (passiva) és, com hem dit a el principi, la possibilitat de viure legalment al Principat, sense exercir cap activitat laboral.

A més d’aquests dos grans grups, hi ha nombrosos permisos de treball sense residència que s’han creat específicament per respondre a certes necessitats professionals, que no reuneixen els requisits anteriors. En aquesta modalitat també hi ha dos grans tipus: els generals i els treballadors transfronterers.

Si ets un resident actiu pots sol·licitar la residència per reunificació familiar de:

  • El teu cònjuge o membre de la parella unió estable.
  • Els teus fills menors i els fills menors del teu cònjuge, si tu tens la custòdia legal.
  • Els teus fills majors d’edat i els fills majors d’edat del seu cònjuge dependent que té la tutela legal o una institució similar.
  • Els teus ascendents jubilats o majors de 65 anys.
  • Qualsevol persona sobre la qual tinguis la tutela legal o similar, sempre que els dos pares hagin perdut la pàtria potestat.

Avantatges de tenir la residència andorrana

Com en qualsevol país de l’món, la residència legal en un país on no has nascut et permetrà gaudir de totes (o gairebé totes) els avantatges de què gaudeixen els seus ciutadans, a més de tenir també les seves obligacions. Però la més important és la de la lliure circulació. En el cas d’Andorra, la residència no lucrativa servirà per realitzar tot això:

  1. Podràs sol·licitar la ciutadania andorrana si acumules més de 20 anys amb el permís de residència.
  2. Tindràs dret a la lliure circulació, tant per Espanya com per França, ja que Andorra té acords amb dos països, tot i que, el Principat no forma part de la Unió Europea.
  3. Un dels avantatges més atractives (i que ja hem esmentat abans) és poder gaudir d’el règim fiscal d’Andorra, sobretot pel que fa als béns de consum es refereix. Els seus impostos són molt baixos (no pagaràs més del 10% del que guanyis, cosa impensable en altres països) i no existeixen càrregues fiscals com els guanys de capital, els impostos als dividends d’empresa o els impostos a la riquesa.
  4. Facilites que la teva família també obtingui la residència mentre tu fas la teva pròpia sol·licitud.
  5. Gaudiràs d’una vida molt tranquil·la, en un entorn natural meravellós i amb una taxa de criminalitat molt baixa.
  6. Els sistemes públics de salut i educació es caracteritzen per ser molt eficients i d’alta qualitat i tot aquell que té la residència pot beneficiar-se de tots dos.

Principals impostos de el Principat

Encara que al Principat d’Andorra es paguin menys impostos que altres països europeus, no vol dir que no hi hagi alguns per sostenir el país. El més important és l’impost sobre la renda de les persones físiques, que a Espanya coneixem com l’IRPF. Des de l’any 2015, l’IRPF s’ha convertit en el principal impost de país, que han de pagar tots els residents, independentment de la seva nacionalitat.

Es tracta d’un sistema simplificat i molt transparent a què estan obligats treballadors autònoms, assalariats i els empresaris. No tothom està obligat a pagar-lo, ja que per exemple, aquelles persones que ingressin menys de 24 000 euros estaran totalment exempts, cosa impensable en altres països i que demostra l’alt nivell de vida de al Principat.

El següent tram d’IRPF, que se situa entre els 24 000 i els 40 000 euros, tindria una taxa impositiva de el 5%, mentre que els ingressos anuals que sobrepassen els 40 000 euros tindran un 10% de taxa impositiva. Com passa a tot arreu, hi ha una sèrie de deduccions per rebaixar el tipus i que estan relacionades amb fons de pensions, despeses dedicades a comprar un habitatge o la situació familiar o individual de les persones (com que tinguin o no fills, etc.) .

A Andorra, les declaracions de la renda s’efectuen entre l’1 d’abril i el 30 de setembre.

Altres taxes importants són, per exemple, l’impost general indirecte (IGI), una figura fiscal que no trobem a Espanya, però sí a França, ja que s’assembla a l’IVA gal i fiscalitza els béns i serveis de consum. Està molt lluny de l’IVA espanyol i el d’altres països europeus, ja que l’andorrà només arriba a el 4,5%. Això, a la pràctica, vol dir que el país es converteix en un lloc molt atractiu, fiscalment parlant, sobretot per a les empreses.

En definitiva, la residència no lucrativa (o passiva) a Andorra està pensada per a totes aquelles persones que vulguin viure al Principat sense necessitat de treballar-hi. Es tracta d’un permís interessant per a inversors, persones il·lustres dels sectors científics i esportius i emprenedors amb projectes internacionals. Andorra és un país molt interessant, fiscalment parlant, i els seus permisos de residència et donaran molts avantatges, entre elles, aprofitar-te de les seves baixos impostos per al consum, viatjar lliurement per Espanya i França i gaudir d’una educació i una sanitat de gran qualitat.